En el marc de la 41a Trobada de Pessebristes, celebrada a Mataró el passat dia 12 de desembre, es va presentar en públic la revista Naixement, una publicació editada per la Federació Catalana de Pessebristes.
La veritat és que m’ho he passat molt bé amb la lectura d’aquest primer número de la nova publicació. Des del col·lectiu El Bou i la Mula sempre hem dit que el pessebre és un món, que la seva gran riquesa no pot quedar reduïda als magnífics diorames que els pessebristes fan a les exposicions de pessebres. Des del col·lectiu El Bou i la Mula sempre hem reivindicat que el pessebrisme sigui un moviment amb una mirada oberta. I tot això és el que he trobat a la revista Naixement: articles d’autors ben diversos, amb una mirada àmplia i diversa al món del pessebre. Escrits de gran qualitat en els que es barreja l’opinió i la documentació.
Una revista, a més, que no defuig el debat ni la polèmica a les seves pàgines. I això és bo. Vegeu-ne, sinó, un exemple. En l’article de Salvador Cardús s’afirma que el pessebrisme té una expressió experta, “com a manifestació artística –en un cert sentit, culta– i fins i tot practicada amb independència del sentit religiós original. (...) allò que es busca és un espai de reconeixement artístic, relativament independent de tota significació religiosa, i buscant una excel·lència creativa que justifiqui l’atenció d’un públic culte”. Les paraules de Cardús són contestades a la mateixa revista per Pier Luigi Bombelli (ho reprodueixo perquè així m’estalvio de mostrar el meu desacord amb l’article de Cardús, l’únic escrit de Naixement que, al meu modest entendre, no acaba d’estar encertat): “L’única, però important, diferència entre la representació teatral i la pessebrista consisteix en el fet que un veritable pessebrista no s’ha d’oblidar mai que està realitzant una obra que ha de tenir un profund sentit sacre. El diorama pessebrístic, encara que sigui tècnicament perfecte, no aconseguiria el seu objectiu si no arribés a transmetre al seu observador un sentiment de recolliment i de religiositat a partir de l’episodi representat”.
Cal felicitar-se, doncs, per l’edició d’aquesta revista, i per la valentia demostrada pels seus promotors. Ara seria bo que la publicació tingués una bona difusió, més enllà dels ambients pessebristes. Sabem, per experiència, que això és complicat, però des d’aquí ofereixo la col·laboració d’El Bou i la Mula per si podem ajudar en aquest sentit. I no voldria acabar sense mostrar el meu reconeixement pel fet que, a l’hora de buscar col·laboradors per la revista, s’hagi pensat en una de les persones fundadores del nostre col·lectiu.
Que tinguem Naixement per a molts anys!
1 comentari:
Albert, estic d'acord amb tu. Jo també m'ho he passat bé llegint aquesta revista suposo per que té una línia semblan a la que practiquem des de El Bou i la Mula, com bé dius.
Destacaria dos articles, un ja m'espereva que m'agradaria, el del Francesc Marc Àlvaro, per la seva facilitat de lligar present passat i futur. L'altre, que vaig llegir amb recel, és el el Bisbe de Tarragona. També m'ha agradat per la seva voluntat divulgadora.
També m'ha agradat la revista per que parla molt més del pesebre popular, imperfecte, ingenu que no pas dels diorames. Mirant la composició de l'equip de redacció, que només veuen el pessebrisme des de la finestreta del diorama perfecte, elitista i de "qualitat, qualitat, qualitat" tinc la impressió de que els col.laboradors de la revista els han marcat una golejada.
De cara a properes edicions els recomanaria que féssin revisar l'editorial. No pot ser que entre tants escrits de qualtat hi hagi una editorial tan mal escrita formalment i tan pobre de contingut. Especialment quan la posen al costat de l'escrit que signa (no pas escriu) el president de la Federaió que sembla aspirar al Nobel de literatura.
Publica un comentari a l'entrada